I és que rera cada petita decepció s’amaga una gran victòria. El Concur7 ha estat l’objectiu dels Castellers de Cerdanyola des de principi de temporada, i és que no és per menys. Una gran oportunitat que se’ls dóna a les colles “petites” de demostrar que també estan dins el món casteller, un món que en contra del que pot semblar a través dels mitjans, no només està format per Vilafranca, Minyons, les colles vallenques i alguna altra colla de castells de vuit en amunt.
Cerdanyola venia d’una diada de Pont Vell on les coses no havien acabat d’anar com s’esperava però no per això amb els ànims més baixos. Els nervis han acompanyat la colla a Torredembarra però no s’han deixat notar en quasi cap aspecte.
La diada ha començat amb els pilars caminats reglamentaris per part de cada colla. Un pilar de quatre caminat que no es preveia amb cap mena de dificultat; pujar quatre graons i caminar uns metres... no masses problemes en comparació als que es podien presentar al llarg de l’actuació que els esperava per davant. Malauradament, a vegades no tot el que ho sembla és tan fàcil i el concurs no ha començat del tot bé pels del Vallès i sols s’han pogut anotar 10 punts dels 80 que hi havia en joc. Tanmateix, la colla no s’ha deixa
t endur per la decepció i ha alçat el cap ràpidament mirant cap a la primera ronda. Igual que el diumenge anterior, el quatre de set amb el pilar ha estat el tret de sortida de l’actuació dels de verd; un quatre de postal, amb un tronc que acabaria demostrant ser del tot fiable durant tot el que quedava de jornada. La canalla ha pujat decidida i sense vacil•lar, cosa que ha facilitat la feina a pinyes i tronc i ha agilitzat d’allò més la carregada del castell. Al quatre l’ha seguit el tres de set amb el pilar. Fins fa poques diades, Cerdanyola no havia dut mai a plaça el tres de sis amb el pilar i avui ha apostat fort pujant un pis i seguir així fent història. Cap ensurt a destacar, cap estrany en l’estructura, un tronc que ha sabut treballar i unes mans que l’han aguantat com cal... no es necessiten masses ingredients més per aconseguir que la feina feta setmana rera setmana es pugui veure recompensada descarregant el castell a plaça. Avui la colla ha descarregat per primera vegada aquest tres de set amb agulla tan esperat, cosa que ha servit per acabar de pujar els ànims a la colla i agafar-se amb força i decisió la tercera i darrera ronda. Així doncs, amb bona part de la feina feta, a última ro
nda sols quedava el cinc de set que ja es portava enunciant des de feia temps. Aquesta vegada la canalla ha estat impecable. Ha pujat ràpida i fineta, sense endur-se als castellers i evitant així que l’estructura es deformés abans d’assentar el pom. La feina ja estava feta; el castell s’ha treballat bé tot i que els dos pilars estaven molt junts a la rengla del tres, fet que no ha perjudicat per res al castell.
Cerdanyola ha donat tot el que ha pogut i ha demostrat estar a l’alçada de les colles guanyadores, que han plantat els mateixos castells, amb la única diferència que havien descarregat el pilar d’entrada a plaça. Així doncs, la satisfacció pels cerdanyolencs és triple. Per una banda, a nivell de castells s’ha vist que estan igual que les colles guanyadores. A més, Cerdanyola pot estar contenta de tenir els troncs dels castells i de les agulles tal i com els té. I finalment, i probablement la victòria més gran d’aquest diumenge quatre d’octubre, Cerdanyola ha fet la millor actuació de la seva història, tot aconseguint descarregar tres castells de gamma alta de set.
Una gran fita assolida, la qual de ben segur que no hauria estat possible sense l’esforç innegable de la canalla. Han demostrat saber portar el pes i la responsabilitat dels castells com si fossin els més grans de la colla, mentre els més grans s’emocionaven al veure el que la seva colla estava aconseguint.
Perquè al cap i a la fi, el que importa realment no és quedar en primer, segon o tercer lloc; el que importa es que a nivell de colla Cerdanyola s’ha superat, cosa que li servirà per fer créixer l’autoestima i mirar cap a horitzons més ambiciosos però no per això menys assequibles. Així que un tercer lloc és avui una gran victòria.
L. Quintà
Cerdanyola venia d’una diada de Pont Vell on les coses no havien acabat d’anar com s’esperava però no per això amb els ànims més baixos. Els nervis han acompanyat la colla a Torredembarra però no s’han deixat notar en quasi cap aspecte.
La diada ha començat amb els pilars caminats reglamentaris per part de cada colla. Un pilar de quatre caminat que no es preveia amb cap mena de dificultat; pujar quatre graons i caminar uns metres... no masses problemes en comparació als que es podien presentar al llarg de l’actuació que els esperava per davant. Malauradament, a vegades no tot el que ho sembla és tan fàcil i el concurs no ha començat del tot bé pels del Vallès i sols s’han pogut anotar 10 punts dels 80 que hi havia en joc. Tanmateix, la colla no s’ha deixa
t endur per la decepció i ha alçat el cap ràpidament mirant cap a la primera ronda. Igual que el diumenge anterior, el quatre de set amb el pilar ha estat el tret de sortida de l’actuació dels de verd; un quatre de postal, amb un tronc que acabaria demostrant ser del tot fiable durant tot el que quedava de jornada. La canalla ha pujat decidida i sense vacil•lar, cosa que ha facilitat la feina a pinyes i tronc i ha agilitzat d’allò més la carregada del castell. Al quatre l’ha seguit el tres de set amb el pilar. Fins fa poques diades, Cerdanyola no havia dut mai a plaça el tres de sis amb el pilar i avui ha apostat fort pujant un pis i seguir així fent història. Cap ensurt a destacar, cap estrany en l’estructura, un tronc que ha sabut treballar i unes mans que l’han aguantat com cal... no es necessiten masses ingredients més per aconseguir que la feina feta setmana rera setmana es pugui veure recompensada descarregant el castell a plaça. Avui la colla ha descarregat per primera vegada aquest tres de set amb agulla tan esperat, cosa que ha servit per acabar de pujar els ànims a la colla i agafar-se amb força i decisió la tercera i darrera ronda. Així doncs, amb bona part de la feina feta, a última ro
nda sols quedava el cinc de set que ja es portava enunciant des de feia temps. Aquesta vegada la canalla ha estat impecable. Ha pujat ràpida i fineta, sense endur-se als castellers i evitant així que l’estructura es deformés abans d’assentar el pom. La feina ja estava feta; el castell s’ha treballat bé tot i que els dos pilars estaven molt junts a la rengla del tres, fet que no ha perjudicat per res al castell.Cerdanyola ha donat tot el que ha pogut i ha demostrat estar a l’alçada de les colles guanyadores, que han plantat els mateixos castells, amb la única diferència que havien descarregat el pilar d’entrada a plaça. Així doncs, la satisfacció pels cerdanyolencs és triple. Per una banda, a nivell de castells s’ha vist que estan igual que les colles guanyadores. A més, Cerdanyola pot estar contenta de tenir els troncs dels castells i de les agulles tal i com els té. I finalment, i probablement la victòria més gran d’aquest diumenge quatre d’octubre, Cerdanyola ha fet la millor actuació de la seva història, tot aconseguint descarregar tres castells de gamma alta de set.
Una gran fita assolida, la qual de ben segur que no hauria estat possible sense l’esforç innegable de la canalla. Han demostrat saber portar el pes i la responsabilitat dels castells com si fossin els més grans de la colla, mentre els més grans s’emocionaven al veure el que la seva colla estava aconseguint.
Perquè al cap i a la fi, el que importa realment no és quedar en primer, segon o tercer lloc; el que importa es que a nivell de colla Cerdanyola s’ha superat, cosa que li servirà per fer créixer l’autoestima i mirar cap a horitzons més ambiciosos però no per això menys assequibles. Així que un tercer lloc és avui una gran victòria.
L. Quintà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada