A dos setmanes del Concur7 i a una de la diada del Pont Vell, els Castellers de Cerdanyola van anar a Figueres diumenge passat dia 20 de setembre, disposats a donar-ho tot i a superar aquells reptes que s’han presentat complicats al llarg del que portem de temporada.
Aquest diumenge van ser tres les colles encarregades de pujar castells a la Plaça de l’Ajuntament de Figueres; Castellers de Figueres, Castellers de Cerdanyola i Castellers de la Vila de Gràcia, actuant en aquest mateix ordre.
Després dels pilars d’entrada a plaça (que Gràcia no va fer ja que van arribar tard degut al transport), els castellers locals van obrir la diada amb un quatre de set bastant sòlid i segur. A segona ronda van apostar pel tres de set, que van descarregar amb eficàcia gràcies al treball del tronc i de la pinya. A tercera ronda van començar a pujar el quatre de set amb el pilar, castell que es va quedar en intent després d’haver-lo de fer baixar precipitadament abans inclús de la col•locació de dosos. Com a castell substitutiu van plantar el cinc de sis sense masses problemes.
Els cerdanyolencs van començar l’actuació amb el dos de sis, construcció que s’ha v
ist sovint al llarg d’aquesta temporada. Tanmateix, tot i que va anar bé i semblava estar maco de mides, és un castell que hauria de sortir impecable si realment és vol fer el pas per començar a treballar el dos de set. Tot són punts de vista, segons alguns membres de les altres colles és un dos que Cerdanyola té molt bé, cosa que corrobora l’opinió de la Juli, l’anxaneta de la colla, quan afirma que va ser a la torre al castell on es va sentir més segura. Al dos el va seguir el tres de set, un castell on s’hi van poder veure molts canvis en el tronc i on s’hi va notar l’absència d’un casteller important, cosa que el va convertir, segons en Jaume en un “castell incòmode”. Tanmateix, tot i les absències, es va demostrar que és un castell que ja es té prou per mà com per poder permetre’ns alguns canvis. Per tancar actuació és va pintar el quatre de set, un castell vist amb bon ull pels integrants dels pisos superiors, però no tant des de baix, on les mides, segons sembla, no eren les correctes per fer que fos un castell còmode per tothom.
Des de canalla, la Laia es mostra satisfeta amb la diada, reconeixent que va s
er una “molt bona actuació per part dels més petits de la colla tot i que durant tot el matí es notessin els nervis pel pilar de cinc”.
Els gràciencs van sortir de quatre de set, un quatre molt bellugadís on es va haver de treballar dur i parar més d’una sotragada. A segona ronda van plantar el quatre de set amb el pilar i finalment van optar pel tres de set.
A la ronda de pilars de comiat totes les colles v
an descarregar el pilar de cinc. Cerdanyola ho va fer per primer cop aquest any, i tot i els nervis perfectament perceptibles, sobretot per part de la canalla, es va poder descarregar gràcies a l’esforç de tots. Aquest va ser doncs un pas important de cara a les actuacions i compromisos que venen.
S’acosta el concur7 i Cerdanyola encara no ha caigut cap cop aquest any, potser no vol dir massa res, però si que és un fet que dóna més confiança a la canalla i potser a tots plegats si ens hi parem a pensar així que tal i com diu en Jaume “Pel concurs hem de fer el cinc de set, el quatre amb el pilar i el que calgui per guanyar”.
L. Quintà
Aquest diumenge van ser tres les colles encarregades de pujar castells a la Plaça de l’Ajuntament de Figueres; Castellers de Figueres, Castellers de Cerdanyola i Castellers de la Vila de Gràcia, actuant en aquest mateix ordre.
Després dels pilars d’entrada a plaça (que Gràcia no va fer ja que van arribar tard degut al transport), els castellers locals van obrir la diada amb un quatre de set bastant sòlid i segur. A segona ronda van apostar pel tres de set, que van descarregar amb eficàcia gràcies al treball del tronc i de la pinya. A tercera ronda van començar a pujar el quatre de set amb el pilar, castell que es va quedar en intent després d’haver-lo de fer baixar precipitadament abans inclús de la col•locació de dosos. Com a castell substitutiu van plantar el cinc de sis sense masses problemes.
Els cerdanyolencs van començar l’actuació amb el dos de sis, construcció que s’ha v
ist sovint al llarg d’aquesta temporada. Tanmateix, tot i que va anar bé i semblava estar maco de mides, és un castell que hauria de sortir impecable si realment és vol fer el pas per començar a treballar el dos de set. Tot són punts de vista, segons alguns membres de les altres colles és un dos que Cerdanyola té molt bé, cosa que corrobora l’opinió de la Juli, l’anxaneta de la colla, quan afirma que va ser a la torre al castell on es va sentir més segura. Al dos el va seguir el tres de set, un castell on s’hi van poder veure molts canvis en el tronc i on s’hi va notar l’absència d’un casteller important, cosa que el va convertir, segons en Jaume en un “castell incòmode”. Tanmateix, tot i les absències, es va demostrar que és un castell que ja es té prou per mà com per poder permetre’ns alguns canvis. Per tancar actuació és va pintar el quatre de set, un castell vist amb bon ull pels integrants dels pisos superiors, però no tant des de baix, on les mides, segons sembla, no eren les correctes per fer que fos un castell còmode per tothom.Des de canalla, la Laia es mostra satisfeta amb la diada, reconeixent que va s
er una “molt bona actuació per part dels més petits de la colla tot i que durant tot el matí es notessin els nervis pel pilar de cinc”.Els gràciencs van sortir de quatre de set, un quatre molt bellugadís on es va haver de treballar dur i parar més d’una sotragada. A segona ronda van plantar el quatre de set amb el pilar i finalment van optar pel tres de set.
A la ronda de pilars de comiat totes les colles v
an descarregar el pilar de cinc. Cerdanyola ho va fer per primer cop aquest any, i tot i els nervis perfectament perceptibles, sobretot per part de la canalla, es va poder descarregar gràcies a l’esforç de tots. Aquest va ser doncs un pas important de cara a les actuacions i compromisos que venen.S’acosta el concur7 i Cerdanyola encara no ha caigut cap cop aquest any, potser no vol dir massa res, però si que és un fet que dóna més confiança a la canalla i potser a tots plegats si ens hi parem a pensar així que tal i com diu en Jaume “Pel concurs hem de fer el cinc de set, el quatre amb el pilar i el que calgui per guanyar”.
L. Quintà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada